Avui ha finalitzat la setmana 14, i podríem
resumir el meu estat amb dos paraules: cansament i agulletes. I el meu uniforme oficial es aquest:
Aquestes dos ultimes setmanes han estat molt
dures, amb una sensació constant de intentar recuperar el temps perdut, que m’ha
fet potser precipitar-me en algunes sessions d’entrenament.
I es que es inevitable, es el handicap mes
gran d’entrenar-se a un mateix. Als meus pupilos
els entreno amb el cap, m’estic unes quantes hores donant voltes, mirant,
remirant, buscant la millor opció per cadascun d’ells; però a mi m’entreno amb
el cor, i això es un error. I les presses tampoc son bones conselleres... tinc
al cap amb una claredat espectacular com jo crec que hauria d’estar a aquestes
alçades, i no hi soc. També he de dir que soc conscient de que soc molt
exigent, però amb això ja estic acostumat a conviure.
Avui per exemple he corregut la mitja de BCN,
i les sensacions han sigut bones, bones durant el km 1, i el 2. A partir d’aquí
ha sigut un patiment constant. Tot i haver descansat completament ahir, i
llevar-me amb sensació “aparent” de que les cames ja no estaven adolorides..., res,
a partir del km 3 he tornat a sentir els quàdriceps com si estigues al km 35 d’un
IM. (que es l’estat habitual de les meves cames des de fa 12 dies). A partir d’aquí,
he aguantat com bonament he pogut, contant els km fins que al 8 he pres el
primer gel, i després al 15, esperant un miracle, que no ha arribat, i
evidentment el ritme ha anat caient progressivament, gairebé cada km ha estat uns
segons més lent que l’anterior, parant el crono en 1:30. Que no està malament.
Però jo se que puc anar mooolt mes ràpid. Ja ho he fet. I ho tornaré a fer.
Així doncs, la setmana ha acabat així:
Natació
|
2:30:00
|
8
|
Bici
|
5:03:00
|
135
|
Carrera
|
4:34:00
|
57,28
|
Altres
|
0:00:00
|
0
|
Volum Total
|
12:07:00
|
200,28
|
Resum de la 14a Setmana:
Dies entrenats: 6
Sessions: 9
Hores Entrenament: 11:56
Kms Entrenament: 200,28
Hores Run: 4:34
Km Run: 57,28
Hores Bike: 5:03
Km Bike: 135
Hores Swim: 2:30
Km Swim: 8
Un cop explicat això, aquesta propera setmana
me la prendré amb mooolta calma, amb l’únic objectiu de deixar descansar el cos
per l’esdeveniment de diumenge vinent, i es que juntament amb el Carles, el
Ramón i el Ricard, participarem en el Campionat d’Espanya de Triatló de Llarga
Distancia.
Es tracta d’un Mig Ironman a Valencia (http://www.valenciald.com/). Una prova a la que li tenia
unes ganes enormes, i que havia estat un dels motius principals del Stage a
Lanzarote, al qual, evidentment no arribo en bon moment.
Ara per ara, el que
tinc, es un pànic enorme a quedar l’últim, ja que de ben segur hi haurà un
nivell espectacular. Però com sempre, confiaré al màxim amb les
sorpreses que em donen les meves cames de tant en tant, i espero tornar de
Valencia amb un bona experiència, i poder seguir ben animat el meu particular
ROAD TO ROTH!