diumenge, 9 d’octubre del 2011

En el Equador!

Finalitzada la setmana numero 6, aquesta propera setmana creuaré l’equador de la meva preparació cap al Marató de San Sebastian.

Miro enrere, i veig 6 setmanes duríssimes... jo diria que en portava mes... xo bueno! Això diu el “cuaderno de bitácora” on ho apunto tot...

En 6 setmanes ja sumo 394Km! Una brutalitat crec jo! Per Lanzarote, en 29 setmanes vaig córrer 1066. Es a dir, amb només un 20% del temps emprat per la preparació de Lanzarote, ja he assolit un 37% dels Km!!
La xifra que més bocabadat em deixa però,  es la mitjana setmanal... on estic ja en 66Km de mitja a la setmana! buf!


TEMPS
DISTANCIES
TOTAL
X SEMANA
TOTAL
X SEMANA
Total
Natació
0:00:00
0:00:00
0
0
Bici
2:10:00
0:21:40
75,48
13
Carrera
32:38:04
5:26:21
394,56
66
Altres
6:00:00
1:00:00
0
0
Volum Total
40:48:04
6:48:01
470,04
78

Un cop repassats tots els números... com m’agrada! Anem a pel resum de la setmana...

Després de passar per les mans de l’Ivan dilluns (dia següent a la Mitja de Granollers), afrontava la setmana amb molts dubtes degut a les molèsties al maluc dret: que si el psoes carregat, que si el gluti.... que si crec que les plantilles arribaran moooolt justes a SS, crec que ja no estan en les millors condicions.... total, després de la sessió, vam aconseguir que em segueixi fent mal al caminar, però no al córrer.... manda huev...!!!!

Així que dimarts, amb la inestimable companyia del Carles, “fitxatge del mercat d’hivern” després d’haver descansat del ExtremMan de Menorca... J tocava tornar a patir: un piramidal molt exigent amb el seu màxim esplendor amb 2Km a 4’/Km... Molt bon entrenament!


Dimecres, series de 4’ a 4’/Km, descansant només 2’ a 4:30... aquest cop sol, per la ciutadella, i amb un calor asfixiant....


Dijous, dobles sessió: per una banda les temudes rampes al Cuartel del Bruc, i per l’altre, les series que jo mateix capitanejo a la Ciutadella amb la gent d’Accura Bruc i els meus nois d’Essencial Running... buf! Quin fart de patir! Sort que després recuperem forces amb un dinar de germanor al FresCo! Nyam!


I divendres, el pastisset de la setmana: 20Km amb progressiu: els primers 10 a 4:30, els següents 5 a 4:20, i els últims 5 per sota de 4:10. Buf! Amb el Carles ens vam decidir a canviar d’escenari, ja que seria gratificant per la nostra ment.... i així va ser. A excepció del moment en que ens vam perdre i vam haver de trepar per recuperar el camí.... El lateral del Llobregat, des de Sant Vicenç dels Horts fins a Castellbisbal, ens va oferir una ruta perfecte per a aquest tipus d’entrenaments llargs. D’aquest entrenament, a part d’acabar molt satisfet per haver pogut aguantar als ritmes proposats, en vaig treure una molèstia al genoll de la cama dreta, que segueixo arrossegant a dia d’avui.... tot i el descans d’ahir dissabte, aquest matí he vist perillar l’entrenament fins l’últim moment... però de moment, deu apreta, però no ofega....


Així doncs, aquest matí, últim entrenament de la setmana, amb 15Km progressius, amb uns ritmes molt comodes.... començant a 5:00 i acabant un pel per sota de 4:10... Curiosament el dolor del genoll desapareix per sota de 4:20 el Km! Jajaja! I ara, sembla que la pallissa d’aquest matí li ha anat millor que no pas pitjor... a veure demà...


Apa doncs! Només estem a la meitat! I la cosa (a excepció de les molèsties) pinta prou be... Tot i això, segueixo veient moooolt difícil el repte que m’he proposat, però això, en comptes d’acollonir-me em motiva encara mes!

I com he sentit avui d’un noi que sense una cama practica Kitesurf.... como no sabía que era imposible, lo hice

RTSS!!

dimarts, 4 d’octubre del 2011

Mitja de Sant Cugat (i 5a Setmana!)

Setmana numero 5 al sac!

Setmana amb final “por todo lo alto” amb la Mitja de Sant Cugat.

La setmana començava amb deures pendents de diumenge, que al no poder fer-los, tocaven dilluns. Així doncs, dilluns el primer achuchón de la setmana, amb un progressiu de 17,5Km acabant (o intentant acabar a 4:10). Això va necessitar que necessites del dimarts per recuperar, amb una sessió de Home Made Spinning, teòricament suau, però que estant jo sol a casa, amb els cascos, i la musica a tot volum, era inviable. Al final, 1:30 de Spinning a pulsacions altes, i crits encara mes! J

Dimecres, tornava a la guerra amb un Fartlek de 18Km canviant de ritme entre 4:40 i 4:10, de forma ininterrompuda, i matadora...

Entrenament Dimecres (1)
Entrenament Dimecres (2)

Sense temps per recuperar, dijous, Essencial Accura Running amb 3 series de 2Km progressius, rebaixant 20’ cada sèrie de l’anterior, molt patida, però assolida!

Entrenament Dijous

I finalment ja era divendres, descans! Per poder afrontar la Mitja de Sant Cugat amb un mínim de garanties!

Dissabte 20’ suaus per estirar les cames.

Entrenament Dissabte

I ja a diumenge, la gran festa!



Primera carrera amb una mica de cara i ulls després de la Mercè, i aquest cop amb l’Ignasi i el Dani ja donant guerra com la resta...
I de nou (ja comença a ser un costum, agradable) superant-me a mi mateix amb les meves expectatives... jo conec a uns quants que m’agafaran mania, ja que abans de començar, quan posem en comú les estratègies, sempre dic una cosa, i sempre acabo fent una altre. (ho sento nois! No es a propòsit!) En aquest cas, tots amb una clara progressió a nivell de ritmes, amb 2 canvis durant la carrera, les meves expectatives eren: sortir a 4:45, al Km 10 baixar a 4:30 i al Km 17, a muerte fins al final...
Tenia molt present en el cap, les dos hores amb el Marc, de la setmana passada, en les que vam acabar demanant a l’àrbitre l’hora, perquè no podíem amb la nostra anima, baixant el ritme, fins quedar-nos amb una mitja de 5:00 pelat. Així doncs, tot semblava indicar que el meu plantejament era si mes no algo optimista.
Error. Unes magnifiques sensacions em van permetre dur a terme l’entrenament molt millor de lo que m’hagués imaginat. Primers 10Km amb facilitat mantenint el ritme lleugerament per sota de 4:30, amb la companyia del Dani, que entrenant poquet, allà estava el tio (sort que no ve a SS) J. I es que feia mesos que no em trobava així... Sensació de poder anar encara més ràpid, però controlant pel proper canvi de ritme.
Seguint l’estratègia, (variant-la un pel respecte al quilometratge degut als desnivells) vaig decidir fer el primer canvi de ritme al km 13, quan ja havíem passat els tobogans dels parcs, agafant un ritme proper als 4:10. I finalment, al km 18 (cagundeu Albert! Em vas dir que a partir del 18 era baixada!!! Mentida!!!) l’últim canvi de ritme, apropant-me molt als 4:00, no reflexat en el Garmin fins els últims 2Km degut a les pujades.

Tot això, em va permetre creuar la línea d’arribada parant el crono en 1:33. Gairebé 10’ per sota de les meves expectatives. Contentíssim.

Mitja de Sant Cugat

La bona noticia, es que no soc l’únic que es va sorprendre, ja que tots vam baixar de l’1:40. I això només vol dir: QUE ANEM PER BON CAMÍ, i que els tutes que ens fotem cada dia, estan donant els seus fruits. Fins a on arribarem? Això, fins el 27 de Novembre no ho sabrem... i dependrà més de la genètica de cadascun, que no pas per les ganes, motivació i il·lusió amb la que estem entrenant... sinó, faríem el WR. J

La reina de la festa, com no, la Guiomar, es va superar a ella mateixa amb un temps espectacular, que he de reconèixer que em va sorprendre tant que en realitat la vaig veure entrar de miracle quan tornava de la moto, ja que “encara li deuen quedar 10 o 15 minuts” li havia dit a la Monica i la Vane feia un moment... Un temps espectacular per ella, en una mitja marató molt dura, rebaixant 10’ la seva marca de Gavà (recordem: més plana impossible). I demostrant que amb una mica de sacrifici, i voluntat.... en aquesta vida, hi ha poques coses que se’ns puguin negar.


Pur Orgull



Resum de la 5a Setmana:
Dies entrenats: 6
Hores Entrenament: 7
Hores Run: 5:28
Km Run: 70
Hores Bike: 1:30
Km Bike: 45

RTSS!! (I quines ganes de córrer la Mitja del Mediterrani! Espero de fallar-me!)

dimecres, 28 de setembre del 2011

QUERER ES PODER!

Després de molts posts parlant de números, avui torna a tocar parlar de sentiments...

I es que , no us espanteu, però aquest any he competit en 3 Ironmans, 5 Mig Ironmans, i 2 Maratons. I espero acabar l’any podent dir que he afegit a la llista un triatló Olimpic a Gavà, i 7 Maratons mes!

No, no ho he fet tot amb les meves cames, la gran majoria ho he fet amb cames prestades, i cors de lloguer dins de gent meravellosa que m’envolta, que confia en mi, i que cada dia veig progressar fins a nivells inimaginables...

Evidentment, jo només he competit en el B de Banyoles, i en l’IM de Lanzarote, els altres dos IM han estat a Zurich, gràcies al Ricard i l’Ignasi. Altres 3 Mig Ironmans, han estat els 2 del Ricard (Banyoles i Balaguer) i un altre Banyoles de l’Ignasi. Només falten el Marató de l’Aneto de la Cris, i el de BCN del Carles, i l’últim half que queda: ExtremMan de Menorca, aquest passat cap de setmana, de les mans (cames) del Carles.

L’Ignasi i el Ricard saben de sobres lo orgullós que em sento d’ells, la Cris també, crec que els hi he dit ja molts cops. Així que el post d’avui va dedicat al Carles, un tio excepcional, fora de lo comú.

El Carles fa gairebé 1 any i 9 mesos es va apuntar al gimnàs, on jo treballava com a Director Tècnic, amb l’objectiu de millorar la seva salut, ja que apunt de complir els 40, el seu pes era de gairebé 100Kg. Es va deixar assessorar per un Entrenador Personal, i la seva vida va començar a canviar. En perseverança es únic. I no li va costar gaire començar a baixar de pes. Als 3 mesos d’estar apuntat al gimnàs, un bon dia, va decidir apuntar-se a les sessions de running que jo feia per al socis. Encara recordem amb risses aquell dia: “Tranquil Carles, anem a fer una volta, en 45’-50’, tornem a ser aquí per estirar una mica”. 1h i 13 minuts mes tard tornàvem a ser al Club, el Carles amb la cara desfigurada per l’esforç, i havent realitzat un recorregut que ara es capaç de fer en poc mes de 30’. Des de llavors la nostra complicitat i la nostra passió per córrer va anar en augment fins ara farà un any, que vam començar a entrenar plegats. D’aquella passejada d’1h i 13 minuts n’havia nascut la il·lusió de córrer el Marató de Barcelona. Ja de fons, en cada entrenament el pobre escoltava amb deteniment les meves aventures a Zurich i la meva passió pel triatló. Ens vam plantar al 6 de març, i va finalitzar el seu primer marató en 3:40. Una excepcional marca, tot i que en el seu subconscient sempre quedarà que tenia en els seus peus poder-la haver fet encara millor. Temps al temps.

Finalitzada la Marató de BCN, lo inevitable es va materialitzar. Es va materialitzar en forma de bicicleta de carretera, neoprè, i mono de triatló. El Carles oficialment s’endinsava dins el mon del Triatló.

Amb uns inicis competitius desesperadors, després de no haver pogut debutar a St.Feliu per malaltia de la seva dona, i no haver pogut acabar el Triatló de la Vila per una caiguda en la bici, el repte estava servit: debutar en Triatló en l’ExtremMan de Menorca, en la modalitat de Mig Ironman (lo que viene siendo.... “CON UN PAR!”)

I aquest passat diumenge, enfundat en el seu mono nou, el Carles a començat (i acabat, per fi) el seu primer Triatló. 1900m nedant, 90Km en bicicleta, i 21Km corrent, han sigut per ell el colofó a una temporada de durs entrenaments i, en especial, de durs sacrificis als matins d’agost. I l’èxit ha estat rodó. Ja que us puc dir que ha quedat, en el seu debut, el 9é de la seva categoria d’edat, i el 84 de la general. Senzillament impressionant.

Carles - tot i la caiguda.... dandolo todo!

I per a tu, Carles, el meu reconeixement en públic. Perquè m’has fet sentir molt orgullós.
Preparat pel proper repte? RTSS!! Sub........... J

Per acabar l’any, ja només em queda sumar el Triatló Olimpic de Gavà (animos Maru!!!) i 7 maratons mes. Ja que a San Sebastian, m’emporto una bona trupe d’atletes amb un cor enorme, i unes cames patint ara mateix “de lo lindo”.
Ànims a la Cris, al Ignasi, al Ricard, al Xavi, al Carles, i sobretot a la Guiomar (que encara dubta cada dia d’on s’ha ficat, creient que l’èxit es creuar la línia d’arribada, quan el que encara no sap es que l’èxit consisteix en plantar-se a la ralla de sortida)

Let’s run, Road to San Sebastian!

dimarts, 27 de setembre del 2011

La gràcia d’un objectiu es que tinguis el 50% de possibilitats d’aconseguir-lo

Setmana numero 4 al Sac!

Després de la Cursa de la Mercè de diumenge passat, tocava una setmana mooolt dura, la mes exigent fins ara. Amb descans dilluns i 4 dies seguits non stop i  1 el cap de setmana.
Al haver recuperat molt be de la mercè m’ha permès dividir els 4 entrenaments en 2 blocs, que tants psicològicament com físicament tolero millor.

Així doncs dilluns post La Mercè, canvis de ritme cada 5’, al voltant de 4:15, i recuperant a 4:45, que vaig realitzar superant les meves pròpies expectatives (assolint els 4:10 sense problemes), potser degut a la motivació que em va donar trobar-me a la Mercè millor del que em pensava, i segurament també per ser un entrenament curt de 60’.


Dimarts ja la cosa va canviar, i un piramidal de 15Km moolt exigent em va obligar a parar per recuperar l’alé si volia aguantar els ritmes marcats.


Dimecres entrenament de força, que aquest cop no em vaig saltar. I que va servir per recuperar una mica les cames, ja que m’esperava la traca final!

Dijous, rampes al cuartel del Bruc, seguit del Essencial-Accura Running al Parc de la Ciutadella, en el que em vaig limitar a dirigir sense executar.


I divendres, després de les rampes de dijous, 22Km plans, amb l’objectiu d’aguantar a 4:30, que no va ser possible. Gràcies a la companyia del Marc els 22 es van fer prou amens, però no vam poder assolir aquest ritme en cap moment, i segurament si l’haguéssim assolit, no hauríem aguantat els 22.


El cap de setmana va ser 100% nens, ja que la Guiomar estava de holidays a formentera amb la seva cosina; i ahir dilluns vaig finalitzar la setmana amb l’últim progressiu, duríssim, on no vaig assolir el ritme de l’últim canvi....


Sensacions contradictòries aquesta setmana, per una part, molt satisfet amb el volum assolit, històric per mi, corrent en 5 dies 83,5Km, i d’altre banda, encara amb neguit i presses per agafar el ritme mes i mes ràpid... recordo que les meves cames ho poden fer millor, i tinc pressa... de tant en tant encara dubto si ho aconseguiré... però com moltes vegades els hi dic als meus amics: “per posar-nos un objectiu que no sigui exigent, millor no posar-lo. La gràcia d’un objectiu es que tinguis el 50% de possibilitats d’aconseguir-lo” i jo ara mateix tinc el 20%! Buf!! a treballar!

Resum de la 4a Setmana:
Dies entrenats: 6
Hores Entrenament: 8:15
Hores Run: 7:15
Hores Força: 1
Km Run: 83,5

RTSS!!

diumenge, 18 de setembre del 2011

Setmana 3!

Setmana numero 3 al sac!

Buf! Gran setmana d’entrenaments!

Podria resumir la setmana en 3 blocs: dilluns/dimarts, dijous/divendres, i diumenge. Finalitzant-la amb la Cursa de La Mercè, on he de dir, que la meva actuació era tota una incògnita: pel poc temps entrenat i per les enormes vacances realitzades (entre vacances i pneumònia), tot i que amb una lleugera esperança, ja que normalment em sorprenc gratament en les competicions, com així ha estat, aconseguint córrer per damunt de les expectatives que m’havia establert i a un ritme que encara no havia aconseguit assolir durant estones llargues aquestes 3 setmanes.

Molt content també per haver aconseguit deixar enrere (sembla) les molèsties que tenia al maluc de la cama dreta, una sobrecarrega que arrossegava des de Lloret (per començar a entrenar massa flipat) i que fins que no he anat al fisio aquesta setmana (Gràcies Carles i Victor de fisiologic) no he aconseguit deixar enrere. Tot i que el meu primer pensament em feia intuir algun problema ossi, al final, sembla ser que s’ha quedat en una sobrecarrega al psoes de la cama dreta.

Així doncs, després d’un inici de setmana molt dur, amb 29Km entre dilluns i dimarts, dimecres descans de córrer per visitar al Osteopata/Fisio, i una mica de peses per encarar la resta de la setmana; on 2 dies mes m’han portat a la extenuació: dijous rampes al Cuartel del Bruc amb el Ricard i el Carles, i divendres gairebé 19Km de muntanya amb forts desnivells en solitari. Dissabte descans, i diumenge: La Mercè.

La veritat es que era un dia que m’emocionava més pel grup d’amics que havíem aconseguit arreplegar per participar, i les samarretes que havíem decidit fer per sorpresa (amb la complicitat de la Vane i la Guiomar) que una altre cosa... Com deia al inici, tenia dubtes sobre les meves possibilitats, ja que tenia en ment els meus bons resultats en els últims 10K de l’any passat, i sabia que avui, estaria molt lluny del meu 38’. Tot i això, 42:42, content, i acollonit al mateix temps, ja que tinc 10 setmanes per aconseguir que el ritme al que avui he aconseguit córrer durant 42’ duri 3h! Deu s’empari de mi!

Però avui, no em vull despedir sense, com deia abans, mencionar a les persones que avui han fet un gran esforç per començar a formar part d’aquesta gran família de gent apassionada per l’esport, i que com sempre dic, ens entusiasme retar-nos a nosaltres mateixos amb dies com el d’avui. Tots i cadascun d’ells han lluït amb orgull la samarreta d’Entrenament Essencial “I run, Do You?
Les 3 nenes reines de la festa: Vane, Monica i Guiomar. Felicitats! i benvingudes! no deixeu que res us pari ara!! i a la resta: Dani, Ignasi/Jan, Xavi, Ricard, Marc, Ramón, Enric. Gracies!

La Mercè 18-9-11


Els/les que us heu quedat fora, us esperem a la propera!
I la 3a setmana ha quedat així:

Resum de la 3a Setmana:
Dies entrenats: 6
Hores Entrenament: 8:02:11
Hores Run: 6:02:11
Hores Bike: 0
Hores Força: 1
Hores Fisio: 1
Km Run: 69,03Km
Km Bike: 0






Que el ritmo no pare!!!

RTSS!!

diumenge, 11 de setembre del 2011

Setmana 2!

Setmana numero 2 al sac!

Ja fa 14 dies que la cosa va començar en serio... i les bones sensacions van en augment! El 4 comença a ser el numero predominant al Garmin en quasi tots els entrenaments, i aquest es el camí. Encara tinc el dubte intern si la progressió es prou rapida o no pel 27N, però això només el temps ens ho dirà...

Una bona setmana, on només he fallat en els entrenaments de Força, massa feina! (buf! Qualsevol que em senti em pega!).

S’ha d’agrair la companyia en totes les sessions d’aquesta setmana, ha sigut molt benvinguda, i ha ajudat que les series i els canvis de ritme anessin caient sense tant dolor...

Espectacular l’entrenament de dimecres sortint des de Hospitalet, i canviant de ritmes per la bora del Llobregat amb el Ricard, l’Ignasi, i uns maquines amics de l’Ignasi, que primer ens van desmoralitzar una mica veient el seu nivell, i que després, analitzat amb deteniment, en realitat: que ja estiguem a aquest nivell la segona setmana, diu moooolt de nosaltres. RTSS!!!

Dijous i Divendres (18Km a les 7am!), amb el Carles, em va demostrar com s’ho ha currat tot l’estiu i el nivell tan espectacular que ha agafat. A mi aquest noi em fa por.... i com finalment vingui a Sant Sebastian, farà més mal del que ell es pensa!

I avui diumenge, de nou amb l‘Ignasi i el Ramón, un altre entrenament de qualitat, de només 60’, però intens, molt intens. On evidentment, després del descans d’ahir, ha tornat a sortir molt be!

Bàsicament la 2a setmana ha quedat així:

Resum de la 2a Setmana:
Dies entrenats: 5
Hores Entrenament: 5:23
Hores Run: 5:23
Hores Bike: 0
Hores Força: 0
Km Run: 66
Km Bike: 0






Aquesta setmana (3a) la primera “competició”, LA MERCÈ, buf! Ja veurem com arribem, amb la pallissa que ens espera aquesta setmana!

RTSS!!

dilluns, 5 de setembre del 2011

42415

Resum Primera Setmana!

Primera setmana al sac!
Sensacions en progressió (com les bones carreres) de pitjor a millor... Principi de setmana molt dubitatiu, sense poder agafar encara el ritme, amb el punt àlgid de divendres, on vaig abandonar al cap d’1:45 minuts!! corrent, perquè no anava gens fi.... cames cansades, així que escoltant al cos, vaig recuperar dissabte, i finalment diumenge, primer bon entrenament de la temporada!, (serà que era el primer entrenament que no anava sol? Merci Ricard!). Així doncs, final de setmana animat, que m’ha portat fins avui dilluns amb el primer entrenament de la setmana ja al sac, i baixant 1” per Km l’objectiu.
Apa doncs, de ple en la segona setmana, difícil per feina, però on intentaré fer el que pugui per apropar-me cada cop mes a aquest 27N i als fatídics 42415 (42 Km a 4:15 el Km!)

RTSS!!

Resum de la 1a Setmana:
Dies entrenats: 6
Hores Entrenament: 6:30
Hores Run: 3:50
Hores Bike: 0:40
Hores Força: 2
Km Run: 45,6
Km Bike: 25 (Spinning)


Detalls de l’entrenament d’avui 5/9/11:
Temps: 59’28”
Distancia: 12,34K
Ritme Avg.: 4’49”
Desnivell: 354
F.C.Avg: 154
Cal: 761

Detalls de l’entrenament d’ahir 4/9/11:
Temps: 1:04:22
Distancia: 13,17K
Ritme Avg.: 4’53”
Desnivell: 349
F.C.Avg: 170
Cal: 801

dijous, 1 de setembre del 2011

Setmana 1, Dies 2, 3 i 4!

Buf! Quina primera setmana!

Amb la Guiomar ja treballant , els pekes que encara no van al cole, i jo amb moltes coses a fer (entre algun Entrenament Personal, viatge de feina a Castellò, programes d’entrenament de principi de mes, radiografia pel podoleg i gran espatllada de la moto!!!) ... Entrenar no ha estat tant fàcil com semblava!
Tot i això, de moment, a dijous, 100% d’efectivitat.

Dimarts vaig començar el treball de força, ahir dimecres uns 40’ d’spinning a casa, i avui el dia fort amb 75’ de running que he hagut d’improvisar i enllaçar-los amb la recollida de la moto que em deixa l’Oscar (mil gracias de nuevo! Y espero que no sea nada! Cuidate!)

No deixeu passar l’oportunitat de veure la ruta d’avui!

Detalls de l’entrenament:
Temps: 1:15:08
Distancia: 14,83K
Ritme Avg.: 5’04”
Desnivell: 124
F.C.Avg: 157
Cal: 858

RTSS!!

dilluns, 29 d’agost del 2011

Avui es 1 de Gener!

Setmana 1, Dia 1

Això ja va en serio! Avui es la primera setmana de les 13, i el primer dia dels 91 dies que falten pel 27N.

Així doncs, he agafat les bambes, i cap a la carretera de les Aigües, la meva gran amiga, que de ben segur m’ha trobat a faltar en aquest últims dos mesos. Objectiu: 60’ a 5’/Km. Resultat:

Detalls de l’entrenament:
Connect Garmin
Temps: 1h
Distancia: 11,42K
Ritme Avg.: 5’16”
Desnivell: 275
F.C.Avg: 158
Cal: 707

Res, que no hi ha manera d’aguantar el ritme.... Començo be. Recordo quin es el ritme, però aviat faig figa i el baixo. Be, paciència, paciència, i paciència... allò que diu la meva dona que no m’en van posar...

Així doncs, canvio de tema!

Avui li deia a un amic que es 1 de Gener, i em deia: “Que no boludo! Que es 28 de Agosto!”. Però no.

AVUI ES 1 DE GENER.

Avui es el dia en que la gran majoria torna a treballar, avui es el dia en que comencem coses noves, volem fer les coses be des del primer dia, avui es el dia en el que tots ens posem nous objectius.

I tu? ja tens el teu?

dissabte, 27 d’agost del 2011

Setmana 0, Dia 3

Objectiu assolit!!

“La suma de petits objectius es el que et porta a la consecució d'un gran repte.”

Aquesta es una de les frases que més utilitzo a la meva feina. La consecució de petits mini reptes que et portin cap al gran objectiu. Esta clar que si avui hagués corregut pensant en els 42Km que vull intentar córrer a un ritme mig de 4’15”, la desesperació s’hagués apoderat de mi. No es el camí. En canvi, em vaig proposar sortir a córrer 3 cops aquesta setmana, hi ho he fet:

 Objectiu assolit!

Així doncs, aquest matí he sortit a córrer per 3er cop aquesta setmana. Millors sensacions, tot i que molt lluny d'una condició física (ja no dic bona, sinó) justeta. Però pas a pas...
Avui he repetit el mateix recorregut que dilluns, i només he caminat a la enorme pujada del Km 2,5. A partir d’aquí, corrent tota l'estona, i sumant al final 2Km mes, x sumar finalment 10Km.

Detalls de l’entrenament:
Temps: 55’25”
Distancia: 10K
Ritme Avg.: 5’32”
Desnivell: 187
F.C.Avg: 164
Cal: 675
Amb això finalitza la setmana, aquesta primera setmana que he anomenat "la setmana 0" amb un total de 28Km...
I pensar que m'esperen un munt de setmanes en les que parlarem de entre 90 i 100Km! Buf!!!

Aquesta tarda, per acomiadar la setmana, i les vacances, posada a punt dels peus per afrontar la setmana vinent a tope!!


Sessió d'Ictoteràpia

RTSS!!