Road to Roth 2012: Setmana 3!

Setmana numero 3 al sac!

Buf! Gran setmana d’entrenaments!

Podria resumir la setmana en 3 blocs: dilluns/dimarts, dijous/divendres, i diumenge. Finalitzant-la amb la Cursa de La Mercè, on he de dir, que la meva actuació era tota una incògnita: pel poc temps entrenat i per les enormes vacances realitzades (entre vacances i pneumònia), tot i que amb una lleugera esperança, ja que normalment em sorprenc gratament en les competicions, com així ha estat, aconseguint córrer per damunt de les expectatives que m’havia establert i a un ritme que encara no havia aconseguit assolir durant estones llargues aquestes 3 setmanes.

Molt content també per haver aconseguit deixar enrere (sembla) les molèsties que tenia al maluc de la cama dreta, una sobrecarrega que arrossegava des de Lloret (per començar a entrenar massa flipat) i que fins que no he anat al fisio aquesta setmana (Gràcies Carles i Victor de fisiologic) no he aconseguit deixar enrere. Tot i que el meu primer pensament em feia intuir algun problema ossi, al final, sembla ser que s’ha quedat en una sobrecarrega al psoes de la cama dreta.

Així doncs, després d’un inici de setmana molt dur, amb 29Km entre dilluns i dimarts, dimecres descans de córrer per visitar al Osteopata/Fisio, i una mica de peses per encarar la resta de la setmana; on 2 dies mes m’han portat a la extenuació: dijous rampes al Cuartel del Bruc amb el Ricard i el Carles, i divendres gairebé 19Km de muntanya amb forts desnivells en solitari. Dissabte descans, i diumenge: La Mercè.

La veritat es que era un dia que m’emocionava més pel grup d’amics que havíem aconseguit arreplegar per participar, i les samarretes que havíem decidit fer per sorpresa (amb la complicitat de la Vane i la Guiomar) que una altre cosa... Com deia al inici, tenia dubtes sobre les meves possibilitats, ja que tenia en ment els meus bons resultats en els últims 10K de l’any passat, i sabia que avui, estaria molt lluny del meu 38’. Tot i això, 42:42, content, i acollonit al mateix temps, ja que tinc 10 setmanes per aconseguir que el ritme al que avui he aconseguit córrer durant 42’ duri 3h! Deu s’empari de mi!

Però avui, no em vull despedir sense, com deia abans, mencionar a les persones que avui han fet un gran esforç per començar a formar part d’aquesta gran família de gent apassionada per l’esport, i que com sempre dic, ens entusiasme retar-nos a nosaltres mateixos amb dies com el d’avui. Tots i cadascun d’ells han lluït amb orgull la samarreta d’Entrenament Essencial “I run, Do You?”

Les 3 nenes reines de la festa: Vane, Monica i Guiomar. Felicitats! i benvingudes! no deixeu que res us pari ara!! i a la resta: Dani, Ignasi/Jan, Xavi, Ricard, Marc, Ramón, Enric. Gracies!