L’últim cop que vaig actualitzar el blog, ho
vaig fer estirat al sofà de l’apartament de Lanzarote, entre Nolotil i
Nolotil...
Ja han passat 2setmanes i un dia, i puc dir,
que tot i que ha estat mes llarg de l’espera’t, tot ha quedat enrere, i es ja
només una anècdota de lo gafe que es pot arribar a ser en la vida...
Però be, després de 10 dies completament parat
i amb medicació, dimarts passat vaig començar a entrenar. Començant amb aigua,
després bici, i finalment carrera (que es el que més por em feia). He anat
incrementant el volum i la intensitat poquet a poquet, i si dilluns al matí em
trobava estirat a la camilla del meu gran amic i osteopata Carles Vilella de
Fisiologic, avui diumenge he acabat corrent 24Km, de cara a la meva possible
participació al Marató de Barcelona. Tot un canvi amb 6 dies!
I la veritat, es
que tot i les dolentes sensacions dels primers entrenaments (normal per la
falta d’activitat) ara a finals de setmana ja soc mes optimista, i tot plegat no deixo de sentir-me en una Muntanya Russa, ara a dalt, ara abaix... esperem poder-nos quedar "al mig" una bona temporada! :)
Així doncs, així ha quedat la 13 setmana (la 12, evidentment, ha quedat en blanc)
 | |||||||||||
Road to Roth!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada