Tots necessitem un entrenador.

Suposo que si estàs llegint aquest Blog es perquè em coneixes, així que segurament sabràs que soc Entrenador Personal, em dedico a millorar la qualitat de vida de les persones que em contracten. I en una minoria, però que cada vegada va agafant més volum, a preparar a persones per assolir reptes esportius. Així doncs, moltes persones em pregunten: “però Emili, a tu et fa falta un Entrenador?” I la meva resposta sempre es la mateixa: SI. Hi ha una dita prou famosa que diu: “un bon psicòleg es aquell que no es te a ell mateix de pacient”. Doncs passa el mateix amb la pràctica d’activitat física, un bon Entrenador es aquell que no es creu que ho sap tot, i que no li cal ajuda de ningú, sinó que sap com potenciar les seves mancances amb ajuda. Un bon entrenador, a part d’elaborar una planificació amb cap i peus tenint en compte totes les teories de l’entrenament (que això es fàcil ja que està als llibres), ajudar a millorar la tècnica, la execució, i tot un munt de punts tècnics... ha de ser capaç, sobretot, de veure els punts dèbils i millorar-los, de mirar amb objectivitat i a partir d’aquí reconduir o direccionar l’entrenament segons les característiques úniques de la persona que te al davant. I per damunt de tot: ha de ser capaç de motivar, de donar suport, de no deixar que els ànims decaiguin mai, i assegurar-se, que si decauen, tornin a pujar ràpidament.

Durant la meva vida, he tingut ja un munt d’entrenadors, sense comptar els entrenadors dels esports que he practicat en la infància. Ja d’adult, he comptat amb l’ajuda del Juan Garcia (Guru de l’Entrenament Personal, la persona que em va obrir la porta al mon de l’Entrenament Personal, i de qui vaig aprendre que la clau de tot està al cap, el cap es el que et porta, i el cos només el segueix), he entrenat també amb el Manu Ignoto (addicte a la meticulositat, un sibarita dels detalls), he entrenat també amb el Fabrizio Gravina (una ment privilegiada e innovadora, un pas per davant de tothom), també he passat per les mans del gran Francesc Deltell (eminència dins de l’àmbit de l’Entrenament Personal, superdotat dins els coneixements de l’esport), i finalment vaig passar per les mans del Ivan Herruzo (el far que ha il·luminat a centenars de persones fascinant-nos amb la seva manera de veure i viure el triatló).

De tots i cadascun d’ells he après grans coses! Moltissimes! Així que tot i que l’any passat vaig acabar entrenant-me a mi mateix amb uns resultats mes que positius, aquest any, tornaré a confiar en una persona aliena a mi, que m’apreti i em faci treure el màxim, que no deixi que m’adormi...Tornaré a posar-me en mans del Manu (artista maratonià) per assolir el meu gran repte de baixar de 3 hores al Marató de San Sebastià.

Manu! Lunes empezamos!!!! RTSS!!

Ah! I demà: guanya de nou el cor! A repetir lo del dilluns i millorar-ho! Con un par!!!! J