dijous, 25 d’agost del 2011

Setmana 0, Dia 2

Sorprenentment avui, ha guanyat el cap al cor... El cor em deia: “ànims cabrón! Torna a fer el mateix recorregut que el dilluns i baixa el temps!!” amb aquest esperit de superació innat i el cap em deia: “millor roda suau en pla, recupera una mica les cames que repetir la ruta de dilluns es massa exigent pel meu nivell actual...”. Així doncs, avui, 10Km pel passeig marítim de Lloret (dividits en una sèrie de 5Km, una de 3Km, i una de 2Km) Evidentment millor ritme i millors sensacions que dilluns, però molt molt més avorrit.

Detalls de l’entrenament:
Temps: 50’39”
Distancia: 10K
Ritme Avg.: 5’03”
Desnivell: 187
F.C.Avg: 162
Cal: 553

He dit “Sorprenentment avui, ha guanyat el cap al cor” perquè normalment sempre guanya el cor, a mi, i a la majoria de persones que he conegut fent esport al llarg dels anys. Qui no ha entrenat per primer cop després de dies sense fer-ho i ha agafat unes agulletes (cruiximents en català) de campeonato? Doncs la majoria, i pensem: “ostia, avui si que has pencat! Ha valgut la pena”. Res mes lluny de la realitat, els cruiximents son petits trencaments que es produeixen als músculs del cos, que es donen lloc quan els músculs estan sotmesos a tensions per les quals no estan preparats. Es a dir, quan ens excedim en el treball. Els cruiximents son la conseqüència a una mala planificació. (tot i que en el subconscient, a tots ens agraden, perquè ineludiblement volen dir que s’ha mogut el cul i s’ha fet algo.)

Així que demà aprofitaré per parlar de: Perquè no entrenar-se un mateix i millor deixar-se assessorar per un Professional.

Apa! RTSS!!

1 comentari: